Carod Rovira s'ha compromès a modificar la retallada inicial dels pressupostos del 2010 per a cooperació. Carod ha informat que les forces del Tripartit presentaran una esmena per destinar la mateixa quantitat que el 2009.

El resum del Manifest de les tres Federacions que s'ha derivat sobre aquest fet és el següent:

El nostre govern i el nostre Parlament han de voler i han de poder

El govern va decidir reduir la partida pressupostària de cooperació internacional de 49 milions d'euros el 2009 a 39 milions el 2010, un retallada de més del 20% en tremes absoluts. Aquesta decisió deixa el 0'7 promès fa només tres anys en un 0'4% escàs, molt lluny dels 130 milions que tots els partits van aprovar. Es tracta d'un incompliment de la Llei de cooperació, d'un incompliment de les resolucions del Parlament i d'un incompliment d'un compromís solemne de l'actual govern. No avancem com el moment històric requereix, i no és ni ha de ser aquesta només una qüestió de diners. Es tracta de quin model de país i societat estem construint, de quins valors ens mouen i quins horitzons dibuixem per al futur.

Aquests deu milions d'euros que van decidir canviar-los de destinació, potser no canviarien el món però és segur que alguns milers menys de persones tindran menys possibilitats de millorar la seva vida o d'exigir els seus drets fonamentals. La quantitat i, sobretot, la qualitat de les accions de cooperació, es podrien veure greument afectades. Els recursos que es destinen des de Catalunya a aquestes accions no són suficients ni són la solució a la pobresa, però constitueixen un reconeixement del deute històric assumint com a societats enriquides,
i una mostra de la voluntat social i política de no oblidar-ho, i de treballar per un món més just i menys desigual.

És demagògic i fals el discurs dels que diuen que no tenim diners per a tot, per a les polítiques socials a casa nostra i per les polítiques de cooperació internacional. Ambdues constitueixen mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir.
L'alimentació, la salut, l'educació i la feina són prioritàries, aquí i arreu. La nostra classe política, malgrat viatjar pel món i estar presents a cimeres internacionals, sembla que no ha entès encara la globalització, i les seves repercussions a la nostra vida, i a la seva feina.

No ens resignem
Les ONG catalanes de solidaritat portem més de 20 anys reclamant el mateix. Hem passat diverses crisis i també moltes èpoques de bonança econòmica. La història ens ha donat la raó, que un món tant desigual era un món equivocat. Mentre es repeteixen els discursos oficials de bones intencions, restem cua. El 2007, la Generalitat va dedicar a cooperació l'equivalent a 8,15 euros per càpita, mentre que a Castella-La Manxa dedicaven més del doble, 18,32, a Navarra 31,39, i a Balears 15,93.
Aquest govern tampoc s'ho creu, i no calen codis ètics per saber que l'incompliment permanent dels compromisos comporta una devaluació de la política i de la democràcia. No pensem resignar-nos ni acostumar-nos que els partits ignorin el que ens han promès als seus programes, a les seves lleis i tots els plans de treball que fem conjuntament.

És ara que cal una resposta en positiu i compromesa. En aquest moment difícil. Per això ens plantem i diem prou. Prou de promeses, rebaixes i renegociacions i tecnicismes. No renunciarem al 0'7 i per això no acceptem ni una retallada més. I volem que tots els partits i tots els governs entenguin que la política de cooperació internacional, si és bona i coherent, redunda en tota l'acció de govern i, per això, no és política menor, anecdòtica o de bona imatge pública. Cal revisar les nostres prioritats. Cal que les revisin ells. Per lleieltat als nostres principis, i a totes les organitzacions i persones d'altres països amb què treballem i que creuen que som un país diferent, solidari, somiador i valent.

FEDERACIONS D'ONG'S PER LA PAU, EL DESENVOLUPAMENT I ELS DRETS HUMANS